Els carrers del centre de Barcelona encara conserven els vestigis de la que va ser, fa més de 2.000 anys, la ciutat romana coneguda com a Barcino. Segles després, visigots i musulmans s’assentaren a la ciutat atrets també per una situació geogràfica privilegiada. No obstant això, no va ser fins al domini de la Corona d'Aragó quan Barcelona va arribar a ser una de les principals potències mediterrànies durant els segles XIII i XIV. Després de la unió de la Corona amb el Regne de Castella, la ciutat va iniciar un període de decadència agreujat per episodis bèl·lics com la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió.

Urbanisme ‘made in’
Liderant el procés d'industrialització del país, la ciutat va viure el ressorgiment econòmic, polític i cultural que avui coneixem com a Renaixença. El seu esplendor i creixement la van portar a derrocar les antigues muralles que delimitaven la ciutat i, a finals del segle XIX, va annexionar sis municipis limítrofs. Barcelona s'estenia i necessitava una nova distribució urbana capaç d'acollir el creixement demogràfic i industrial de l'època. L'enginyer Ildefons Cerdà va plantejar un projecte de ciutat amb edificis separats i carrers amples per on pogués passar el sol, sense diferenciar entre classes socials, creant barris autosuficients, amb un gran mercat i la distribució equilibrada dels serveis.

Única des de l'aire
Malgrat les protestes de la burgesia, el pla Cerdà va sortir endavant, amb algunes modificacions. Avui ha esdevingut el distintiu urbanístic de tota la ciutat que, no obstant això, troba la seva màxima expressió al popular districte de l’Eixample. Entre els seus amples carrers, es troben algunes de les vies i places més conegudes de Barcelona, com el Passeig de Gràcia, La Rambla de Catalunya, la Plaça de Catalunya, l'Avinguda Diagonal, el Carrer Aragó, el Passeig de Sant Joan, la Plaça de la Sagrada Família, la Plaça Gaudí, i en els seus extrems, la Plaça de les Glòries i la Plaça Francesc Macià. A l’Eixample coincideixen nombrosos punts d'interès turístic com el Temple Expiatori de la Sagrada Família, la Casa Milà, la Casa Batlló, el Teatre Nacional de Catalunya, L'Auditori, la plaça de toros Monumental i la Casa de les Punxes. Tots ells es poden visitar a peu des de la mateixa Plaça Catalunya, al centre de la ciutat.

Oberta al mar
Derrocades les muralles i oberta a la resta del món, la nova Barcelona s'estrenava com a amfitriona d'un esdeveniment internacional a l'Exposició Universal de 1888, a la que va seguir la de 1929. La celebració dels Jocs Olímpics de 1992 va endinsar la ciutat a un nou procés de transformació per tal d’afavorir la seva elecció com a seu olímpica. L'ampliació de l'aeroport del Prat, la creació de la Vila Olímpica i la construcció d'instal·lacions esportives com el Palau Sant Jordi i el Port Olímpic, la van definir finalment com una ciutat cosmopolita, dinàmica i integradora.